Els catàlegs de paisatge de Catalunya

ordenacio

Resum del capítol

Catalunya té una gran riquesa i diversitat de paisatges, de les més elevades del continent europeu. Ara bé, en les últimes dècades els paisatges de Catalunya s’han modificat com mai fins ara, i aquesta transformació no ha comportat, en general, una millora de la seva qualitat, sinó més aviat el contrari. La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya neix amb l’objectiu de corregir aquestes dinàques i, en aquest sentit, crea el catàleg del paisatge com una nova eina per introduir objectius paisatgístics en el planejament territorial, així com en les polítiques sectorials. S’adopten, així, els principis i les estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge (CEP) promogut pel Consell d’Europa.

Els catàlegs del paisatge, elaborats per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, són un nou instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Catalunya des de la perspectiva del planejament territorial. No són un mer inventari d’elements, espais o valors, com podria suscitar el seu nom, sinó que són els instruments que permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins són els seus valors, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòques, socials i ambientals, i, finalment, quin tipus de paisatge volem i com podem aconseguir-ho. Els catàlegs, per tant, aporten informació de gran interès sobre tots els paisatges catalans i els seus valors (els existents i els que es vol potenciar), i contribueixen d’aquesta manera a definir i aplicar una nova política de paisatge a Catalunya, que ha de comptar amb el suport i la participació activa dels agents socials que intervenen en el territori. Els catàlegs són aprovats per la Generalitat de Catalunya, el que els converteix en una eina d’ús públic per a la societat i de referència obligada per qualsevol iniciativa pública que tingui incidència sobre el paisatge.

El principal objectiu dels catàlegs és contribuir a la incorporació del paisatge, a través de les directrius del paisatge, en els plans territorials parcials, en els plans directors territorials, en els plans urbanístics i en els plans sectorials que impulsa la Generalitat. En aquest sentit, la incorporació de la variable paisatgística en els plans territorials parcials és fonamental, sobretot pel fet que estan situats, jeràrquicament, per sobre del planejament urbanístic municipal. Els catàlegs també són de gran utilitat per a la definició d’estratègies regionals o locals, com les cartes del paisatge, i serveixen de base per a les avaluacions ambientals de plans i programes, estudis d’impacte i integració paisatgística, i els estudis de impacte ambiental. Finalment, també han de ser útils per a desenvolupar altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial vinculades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, indústria, infraestructures de transport, cultura i turisme), així com per sensibilitzar la societat sobre el paisatge i els valors ambientals, culturals i estètics. Els catàlegs de paisatge han de permetre avançar amb decisió cap a una nova cultura del territori que exigirà, sense dubte, una elevada sensibilitat paisatgística per part de tots els agents implicats.

Per la seva vinculació amb la planificació territorial, l’abast territorial dels catàlegs del paisatge es correspon amb cadascun dels set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que elabora el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Regió Metropolitana de Barcelona, ​​Comarques Gironines i Terres de l’Ebre. En el moment de tancar aquesta publicació, l’Observatori del Paisatge havia elaborat els catàlegs de les Terres de Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

El paisatge en els catàlegs es concep com un producte social; és a dir, la projecció cultural de una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual i simbòlica. D’altra banda, seguint els principis del Conveni europeu del paisatge, els catàlegs del paisatge van més enllà de la estricta protecció dels paisatges, i centren les seves propostes en la seva gestió i ordenació, que és el principal repte a què s’enfronten actualment molts dels paisatges de Catalunya, sobretot els més degradats. Això vol dir que no es persegueix la immutabilitat dels paisatges, sinó més aviat la defensa d’uns valors que no han de desaparèixer amb l’evolució de cada territori. Una altra de les característiques dels catàlegs del paisatge és que els resultats s’apliquen al conjunt del territori català, i no només a espais singulars o excepcionals. Així doncs, el seu abast és global, i va des dels espais naturals fins als urbans, passant pels rurals i periurbans. Cal destacar també que els catàlegs del paisatge integren la consulta i la participació pública com a vies per obtenir la implicació i la corresponsabilitat de la societat en la gestió i la planificació del paisatge, i ho fan en diferents àmbits i per mitjà de diversos instruments. La importància dels processos participatius resideix que a través d’ells es poden detectar factors perceptius, identitaris i intangibles del paisatge, com el sentit d’un lloc, per exemple, factors que difícilment
s’identificarien només a partir del treball de tècnics especialitzats.

El caràcter innovador de l’instrument i la seva transcendència en la planificació territorial van impulsar l’Observatori del Paisatge a preparar el Prototipus de catàleg del paisatge, que estableix un marc comú
de treball per elaborar els set catàlegs del paisatge d’una manera coherent i coordinat. Aquest document, confeccionat a la manera de les ‘guidelines’ de origen anglosaxó, es va sotmetre a la consideració de
més de 70 institucions, grups de recerca i experts en paisatge per tal d’obtenir el màxim consens possible sobre els seus continguts. D’altra banda, la metodologia dels catàlegs s’ajusta i s’actualitza permanentment per anar-la millorant.

– – –

Sala, P. (2009). “Els catàlegs de paisatge de Catalunya”, dins Nogué, J.; Puigbert, L.; Bretcha, G. (eds.). Ordenació i gestió del paisatge a Europa. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya. (Plecs de Paisatge; Eines; 2), p. 36-63.

Més capítols en llibres