Els indicadors de paisatge de Catalunya

indicadors

Resum del capítol

Els indicadors de paisatge són, o haurien de ser, instruments al servei de les polítiques de paisatge. Molts països europeus han emprès en els últims anys polítiques de paisatge que precisen d’indicadors que descriguin, avaluïn i proporcionin informació sobre aspectes tan rellevants com l’estat dels paisatges, la seva evolució, les pròpies polítiques de paisatge desenvolupades per les institucions públiques, el comportament de la societat cap el paisatge o el grau de consciència i de satisfacció paisatgística de la població. Les institucions són cada vegada més conscients de la necessitat de tenir un coneixement precís i rigorós d’aquests aspectes si es vol afinar en unes polítiques paisatgístiques que han de ser cada vegada més pràctiques i eficients.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya va constatar, ja des del seu inici al març de 2005, que en Catalunya era necessari un sistema d’indicadors de paisatge que, en combinació amb el conjunt de coneixements adquirits i amb un context cultural i social dinàmic i complex propi de l’actual societat contemporània, permetés extreure conclusions útils per a les polítiques de paisatge. Destaquen quatre motius pels quals són necessaris els indicadors de paisatge. En primer lloc, els indicadors han d’estar al servei de les polítiques de paisatge que emprèn la Generalitat de Catalunya i avaluar l’eficàcia dels seus objectius i de les seves iniciatives. Els indicadors també són eines molt necessàries de cara a la futura revisió i actualització dels catàlegs de paisatge de Catalunya que elabora l’Observatori del Paisatge. D’altra banda, la redacció l’informe sobre l’estat del paisatge a Catalunya, que l’Observatori del Paisatge ha d’elaborar cada quatre anys, ha de alimentar-se de una bateria bàsica d’indicadors del paisatge. Finalment, els objectius de qualitat paisatgística per a Catalunya, que va definir l’Observatori del Paisatge l’any 2007, han d’estar, en bona mesura, vinculats estretament a una bateria d’indicadors.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya pretén donar un sentit i un significat nou als indicadors de paisatge, d’acord amb la nova cultura del paisatge i del territori que emergeix a tot Europa i en l’àmbit internacional, on es dóna cada vegada més importància a les dimensions perceptives i socials del concepte d’indicador de paisatge, i això es fa des d’una aproximació tant quantitativa com qualitativa, tot i la dificultat que comporta. Aquesta dimensió perceptiva va molt lligada a la subjectivitat, el que constitueix un obstacle per a una solució àgil dels indicadors, sobretot per la incommensurabilitat de la majoria de les percepcions o sensacions de la població, que dificulten enormement aquesta tasca. No obstant això, es constata la existència d’una valoració cultural i social col·lectiva del paisatge que és, metodològicament, cada vegada més objectivable. La transversalitat del propi concepte de paisatge, que engloba les dimensions naturals i culturals, així com una dimensió perceptiva individual i social, és un dels principals reptes que presenten els indicadors de paisatge de Catalunya sobre els quals, en data d’avui, s’està treballant.

– – –

Sala, P. (2009). “Els indicadors de paisatge de Catalunya“, dins Nogué, J.; Puigbert, L.; Bretcha, G. (eds.). Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya; Barcelona: Obra Social de Caixa Catalunya. (Plecs de Paisatge; Eines; 1), p. 110-131.

Més capítols en llibres